comença la tarda i acompanyo en marc a provar el seu projecte "The privilege". Un bloc dur, tot de romos i regletes ínfimes. A mi, no em va, em costa i no m'escalfo. És una llàstima, però em passa sovint: si el bloc no m'entra, em costa molt motivar-me. Se'n va i pujo cap al Dreamtime. Tres grans blocs encara semiverges... La meva vista ressegueix el llom d'una trave molt guapa. Avui, però, em falta energia per netejar totes les branques acumulades i enfrontar-me a les alçades. Un altre dia serà.
Segueixo cap amunt, sector Johnny Dawes. Provo l'"Oso yogui". Milloro respecte el dia anterior, però encara no és el moment.
Finalment, m'encamino cap unes pedres que vaig veure fa uns dies per sobre d'aquest sector. No hi ha gaire cosa aprofitable, excepte un sostret potent. És el que diria buscar problemes on no n'hi ha. Però, com tinc la tarda mandrosa, m'hi quedo. Finalment, queda un bloc de pocs passos, estètic i potent. Es fa de nit, trec el frontal. Els llums del maresme s'encenen i conformen un paisatge molt guapo. Respiro l'aire, el fred i la calma. Me'n vaig i queda un únic bloc a dos minuts del Johnny Dawes: "Problemes on no n'hi ha" (6b+, sit).
Com no tinc fotos penjo un enllaç a un vídeo molt motivant i divertit que vaig trobar a artrosisclimbing.
Let's fun(k)! Salut.
Segueixo cap amunt, sector Johnny Dawes. Provo l'"Oso yogui". Milloro respecte el dia anterior, però encara no és el moment.
Finalment, m'encamino cap unes pedres que vaig veure fa uns dies per sobre d'aquest sector. No hi ha gaire cosa aprofitable, excepte un sostret potent. És el que diria buscar problemes on no n'hi ha. Però, com tinc la tarda mandrosa, m'hi quedo. Finalment, queda un bloc de pocs passos, estètic i potent. Es fa de nit, trec el frontal. Els llums del maresme s'encenen i conformen un paisatge molt guapo. Respiro l'aire, el fred i la calma. Me'n vaig i queda un únic bloc a dos minuts del Johnny Dawes: "Problemes on no n'hi ha" (6b+, sit).
Com no tinc fotos penjo un enllaç a un vídeo molt motivant i divertit que vaig trobar a artrosisclimbing.
Let's fun(k)! Salut.
5 comentaris:
Et tinc que rebatejar com el redescubridor de tot Can Boquet, veig que esta treient suc per to9t arreu, moltes felicitats per totes les troballes i les que queden per arribar.
Fa temps vaig anar a les roques de l'escorpi i a la roca de les orenetes, pot sortir alguna cosa interesant, i tambe vaig obrir un bloc que es molt guapo a la carretera que va de Can Boquet fins a la roca a ma esquerra hi ha un elefant molt gran tallat a la roca, doncs el vaig escalar per la seva tronpa, l'hi vam posar El mundo perdido 6b o 6b+.
i les que han d'arribar...
Gràcies, però sóc conscient que no he fet ni la deuen part de la feina que vàreu fer vosaltres o altra gent.
Pel que fa a les orenetes, quan ho vau publicar al desnivel hi vaig anar: és molt guapa, però no sé com està el tema de lespintures rupestres i em talla el rotllo. I les ded l'escorpí, no sé si és la roca foradada, i sí, per allà també hi ha roques. I a la carretera de la roca hi ha un lloc amb uns bolos...
Salut
Per cert, els articles del teu bloc són molt motivants!
Ara ja fa dies que no escrius res, pero entro igualment cada día un parell o tres de vegades.
Rellegint aquest ultim post, tenia la sensacio d'estar ara mateix alla on m'he pasat tants i tants dies, a Can Boquet, allo que explicas, del fred, de les llums del maresme, aixi es exactament com jo vivia Can Boquet.
Casi sempre sol i anant d'un lloc a un alte buscant pedres, pero aquesta sensació de solitud, que descriu aqui era exactament el que sentia casi sempre que anava a Can Boquet sol i hem quedava fins que es fes fosc, olorant els pins maresmeños la brisa.
Encara que no hi sigui gracies al teu blog es com si no hagues deixat d'anar.
Ara la solitud la trobo a Savassona i voltants entre setmana.
Salut.
De moment en Jordi té el blog en "stand by" degut a noves i molt bones responsabilitats que li han vingut a sobre :)
Però en breu tornarà a l'ataque amb totes les noves cròniques i encadenaments del friquis de Premià, que té per publicar.
PD: Aquest dissabte anirem a l'open de Calella, a veure si us animeu !
gràcies pels vostres comentaris...m'afalaguen molt.
I no puc afegir-hi res més al que dius... tan a prop de barcelona, i aquesta vista tan bonica, l'olor, la brisa... quantes tardes de sensacions sumades a la intensitat dels moviments.
Salut
Publica un comentari a l'entrada