no tot allò que brilla és or!

ja fa dies vaig acabar l'última línia de la Tortuga del Johnny Dawes. Aquesta em va dur de corcoll dues sessions fins que vaig entendre el moviment: havia de canviar el taló per una punta i afegir un rebot a una microregleta... Al final ha quedat una bona línia una mica deslluïda per la qualitat de la roca a baix. Descric: inici canto bo. Regleta esquerra, taló. Remuntada regleta dreta, bona. Microregleta dreta. Punta. Resituació i estirar-se cap al dibuix d'un bidit picat (?). Pujar peus. Mantel d'esquerra, romo de dreta, peus de creure-s'ho. Canto bo a dalt (4-5m.). "No tot allò que brilla és or!" Sit, 6C?

Al Dreamtime, he afegit una línia a l'esquerra de George Clooney: " Brad Petit" 5C?. M'ha recordat una mica a la mítica Brad Pitt que he vist als video del Peak. Finalment, a la roca del mig he trobat una bona línia dura rotllo "El Patronato de la Esclavitud": romos, talons i canto petit. De moment té massa pols... sembla dura, dura. Si la faig serà l'"Elixir de la joventut".

Salut
pd. i pel que fa a l'"Ós" estic a punt de sobreviure a la seva abraçada: només cal aguantar la regleta final després de tota l'excursió... "Qualsevol nit pot sortir el sol...".

Una Realitat (massa) a part

Són les 5 p.m. És tard i ja no aniré a Calella. El meu fanatisme m'encén i decideixo anar a Can Boquet a fer una night (frigo) session. Els dits ploren per tocar granit...
M'acosto a les Roques de l'Ignasi, hi tinc projectes... Vaig a la fissura "Una Realitat a part" i la meva perplexitat és majúscula: el bloc s'ha desplaçat i la fissura s'ha transformat en una xemeneia-ramonage, ha desaparegut una línia única a Can Boquet. Com a contrapartida han aparegut 4 línies noves, dues de molt bones!
Finalment, he baixat al bloc mestre que rebatejo com el de "Pura Vida", ja que en Kueka, el primer (i únic?) en fer el bloc, sempre li diu així.

Detallo la feina feta i la que queda per fer:
Roca "Una Realitat (massa) a part":
"Una Realitat (massa) a part". Xemeneia guarrilla, per destrepar. 4?
"Las enseñanzas de Don Juan". Esperó alt amb canto i sortida de sostre. Línia molt bona, única en el seu grau. 5?, sit.
"Relatos de Poder". Sortida de sostre, físic. Al final, placa fàcil. Moviment guapos sobre roca no molt bona. A la dreta del tot. 6C+?, sit.
"El fuego interno". Darrera. 5+?, sit.
"El Viaje a Ixtlán". Esperó alt amb sortida trepidant sobre canto petit. Proj. No és difícil, però de nit i sol...

Roca "Pura Vida"
"Pura Vidilla". A l'esquerra, sortint per pura vida (nº 1). 6B? Taló i cantos petits. Dinàmic a mà esquerra, remontada i buscar la sortida a la dreta. És la línia nº 2. Bona.




Salut

La tortuga del Johnny Dawes

Aquesta tarda, les puntes dels dits cantaven de pur nervi i alegria...feia temps que no acariciaven el granit de Can Boquet. Aquesta tarda, ha estat el moment de retrobar-se. L'objectiu: un bloc nou (?) molt semblant a les "Tortugues" a prop del Johnny Dawes. De moment han sortit tres línies i n'hi ha una més que ja caurà. A més, hi ha espai per una línia futurista.

Aquí una foto amb les línies:


1- Sostret (sit, 5)
2- Eleutheria (sit, 6C?)Trave de romos i regletes petites sobre peus petits.
3- Eleutheria directa (6B?) Invertit guapíssim sobre peu petit. Dinàmic a canto bo.

Que les disfruteu... Salut

pd..
"My life is perfect
Because I accept it as it is
The sunshine is shining
Because it is what it is

What a beautiful feeling it's bringing
All the birds in the sky are singing
(...)" Eleutheria, Lenny Kravitz

Filosofia i Boulder a la Cova del Còdol

Divendres tarda. En Crespo i Jo enfilem cap a la Comarca. Un rierol, protegit per una vegetació ufanosa, ens dóna la benvinguda. La temperatura no és la ideal però és suficient. Arribem a la Cova del Còdol i comença la festa.
Encadenem Somni de Primavera, amb un bo i bonic llançament. Passem a La Cova dels Somnis. Amb això que apareix en Güllich. Més tard arriba en Ferran , amb una destral al sarró: ve d'una sortida de prospecció... Comencem a parlar: que si les ressenyes, que si la massificació, repassem els blocs clàssics i bonics de Can Boquet i passem una bona estona xerrant. Li deixem uns gats i seguim provant la Cova dels Somnis, en Crespo s'endú les dues versions. Jo, la menys difícil.
Cap a les 9, en Ferran se'n va. Nosaltres ens hem escalfat i passem a un projecte que ens ha explicat en Ferran: talons, regletes ínfimes forats, mantels de sortida... en un moment de deliri oníric netegem la sortida: ens veiem a dalt... Ens queda només un pas i sortim. Malgrat això, les forces van desapareixent... queda per un altre dia. Recollim, el rellotge marca les 22:38. Els frontals fa estona que són encesos...

Salut
pd. un cop més, i ja en són molts, gràcies.

el montseny. capítol 1

matinal express al montseny. Després de molt de temps de voler acostar-me a aquesta zona, avui les circumstàncies i el dia han acompanyat: solet, fresqueta... En kueka, encès com sempre, m'ha passejat per diferents blocs. Dels que hem provat a destacar una línia dura i fina del bloc La Placa i les diferents línies del bloc del Camí (també un línia molt dura de la qual jo no he pogut ni aixecar el cul, cosa que tampoc vol dir gairebé res...).
En Kueka entrant a la "Directa Kueka",


Et moi même llepant a la mateixa línia...


Salut

PD. Gràcies Ferran per fer més fàcil que els altres coneguem aquesta, i d'altres, zones.

les pluges de la moreneta

fa temps que no escric res... Després d'un mes de pluges, bona part dels projectes han hagut d'esperar. Però com les línies que volia treballar aviat quedaran en terra de mosquits, avanço algunes fotos del que seran la nova versió de les ressenyes del dispers sector de les roques de l'ignasi...

fisura, que no és nova però és guapa (5 ?,sit). Molt a prop del "bloc mestre", al centre del sector.


Bloc mestre (7b, o més. sit, per encadenar, 8è? Graus d'en Kueka) i a l'esquerra projecte (dur...).


Big calm (per encadenar. deu rondar 7a). A la dreta del bloc mestre.

A veure si algú s'anima, salut.

El Racó (tranquil) dels Capellans

Dissabte tarda. Dinar a la casa de la muntanyeta de la "Tia (de la meva dona) Conxita". Entrants, vermut. Paella, cervesa. Postres, Cava.
Amb aquest estat nutritiu m'escapo a les cinc cap el preciós racó dels capellans. Allà, l'ombra i el corrent d'aire del fons del barranc m'acompanyen. Uns blocs d'un magnífic i abrasiu calcari m'esperen en un entorn selvatge. El meu ego rep una bona patada al cul. Després de rondar una mica, el meu cap demostra un excés de seny i falta de valor davant algunes caigudes un pèl dures. Això sí m'enduc l'extraordinari "Arqueos en la Mente". Intento l'entrada assegut però no hi arribo (?). Abans d'anar-me'n, provo "Tio Moñas", 6A. Doncs això, avui estic una mica "moñas". Em baixo.
Me'n vaig, però hi tornaré. S'ho val. Més informació al blog de Tresrastas


Salut

Bloc s'escriu amb F, de França

Tarda tranquila de diumenge. Pujo al sector nou. Intento escalfar amb un bloc que al seu dia em va costar molt (El filo de lo posible). Provo la Via del Tro i Weropla, duríssimes. Em llimo els dits, ho deixo. Provo el projecte del dia: L'espoló Manu. Després del molts dies de pegues i gràcies al suport d'en Marc l'encadeno!!! Quines ganes. Em relaxo.

Més tard, arriben la resta de lolos: en crespo, en zombi i el mestre Stefan.
I... comença la lliçó: en marc li explica a l'Stefan l'extensió de Croquetman (la croqueta desertora?) que tenen pensada amb en Crespo. La prova i zas, se la fa... potència i elegància condesades en els moviments que executa. S'acaba de fer un 7c+. plis, plas. En crespo es regala i cau quan quasibé sortia... la propera serà!
Li explica una altra línia eliminant al costat. I... altre cop zas! Se la fa (l'amic invisible?). Diu que és més fàcil. La resta ens caiem en els diversos passos però pinta possible.
Finalment, l'Stefan prova un versió més dura d'entrada a Croquetman. I se la fa, però no ha començat als cantos d'entrada que volia. més tard, no ho pot repetir.
Cau el vespre i ens explica com van diverses línies mítiques: tenacita, bíceps power...
Merci beaucoup.
Salut
pd. a veure si en zombi penja fotos perquè jo m'he deixat la càmera.

anestesia. 2a part

ja fa dies que vaig anar a aquest dispers sector, que per a mi és talismà. Sovint, ha estat on primer he encadenat un determinat grau.

Avui, no ha estat diferent i m'he fet amb Anestesia local (7B+, sit). Potser no l'he començat com tocava ... he començat des del canto de l'esquerra, amb el peu dret a un bony que hi ha a l'altra banda, i el peu esquerre puntejant per baix; tirant-me, amb un moviment que requereix potència i equilibri, al canto clau. De fet, són blocs que se'm donen bé. (atenció la sortida perquè es trenca!)
I per no anar-me'n sense deixar res a canvi, he netejat una nova perla. Just a sota d'un bloc de 4 que es diu "Per escalfar". La feinada ha estat considerable i les tres línies que han sortit... bé, no estan malament. Estan dedicades al meu fill:
1- Tragonet (6A?, sit). Bloc acrobàtic que va cap a la dreta.
2- Xuponet (6A?, sit). Bloc acrobàtic i més delicat que puja recte cap a la patata i un lateral.
3- Petit Rialler (6B?) Trave de romos bons amb pocs peus i que et deixa sense respiració. Entrant amb les 2 mans a la patata gran. Falta sit. Aquí va una foto (dolenta):

i un mapa aprofitat del PDF de la Guia:


Salut

dreamtime

ja fa uns dies vàrem fer una visita poc productiva però molt inspiradora als sectors dreamtime i johnny dawes. L'avinentesa em va permetre enganyar en marc perquè provés Problemes on no n'hi ha (6C, sit) que no vam poder repetir... je, je. Penjo una foto d'una trave força guapa (Brainjyce, 7A+, sit?), el bloc és espectacular, del sector dreamtime.

i una cutreseqüència del petit problema "Problemes on no n'hi ha":




salut

màgia

el dia comença, d'hora... Més tard, en Jan es desperta, ple d'uns somriures que em captiven totalment. El matí avança, lentament, sense objectius, enmig de somriures, cançons, petons i abraçades. Aquestes són les meves millors claus per la felicitat. Pura màgia.
S'acosta la tarda... i les pluges no arriben. Enfilo cap al sector nou, la temperatura comença a caure, lentament. Avui és dia de recollir alegries...
M'enfilo a l'espero manu, però avui no toca. M'encenc i m'obro les puntes dels dits amb Gandalf. Reposo. Arriba en Marc, bones vibracions. M'aixeco de les dues regletes, tallants com ganivetes, el peu m'aguanta. Assoleixo l'altra regleta, més afilada encara. Tanco la regleta, bloquejo i flueixo cap el canto decisiu; la màgia em torna a posseïr. Quan surto per dalt, crido de felicitat. Més tard, les forces van morint mentre provem selvita i gollum. Un altre dia serà.
Finalment, el dia mor, enmig de més petons, somriures, cançons i abraçades. Més màgia.
Salut

anestesia. els meus preferits

Després que fa dues setmanes m'agafés una de les poques pluges de l'hivern escalant al sector anestesia, aquesta tarda hi he tornat per tancar temes pendents.
Aquest, segurament, no és el millor sector de Can Boquet, ni tampoc és apte per a dies amb sol, ni els blocs estan concentrats; però té alguns blocs força guapos i poc escalats (m'hi jugo alguna cosa...).

Per començar recomano un bloc que tinc pendent i que he trobat avui, feia temps que el buscava: The Last One. Un esperonet potent (7a+) força guapo. Al costat hi ha dues línies més, fàcils i guapes.


També és força guapo el bloc de "el incisivo" (7a, sit), que avui ha caigut. Aquest encara em guarda una línia més dura "anestesia local" (7b+, sit).


També està força bé el bloc del queixal, amb una línia, "la caries" (6c, sit. El meu primer 6c!), bastant divertida i tècnica.


Apa, ja ho sabeu. Qui es massifica és perquè vol.
Salut.

PD. i com si no ho dic jo no ho diu ningú: aupa marc antolí que aquest hivern estàs imparable: croquetman (7c), demenciales (7c), ponte nivea (7b), l'empotrapeu (7b) i el gesto (7b)!!! Quin ful!
PD2. Gràcies Ferran, un cop més, per penjar la guia.