no tot allò que brilla és or!

ja fa dies vaig acabar l'última línia de la Tortuga del Johnny Dawes. Aquesta em va dur de corcoll dues sessions fins que vaig entendre el moviment: havia de canviar el taló per una punta i afegir un rebot a una microregleta... Al final ha quedat una bona línia una mica deslluïda per la qualitat de la roca a baix. Descric: inici canto bo. Regleta esquerra, taló. Remuntada regleta dreta, bona. Microregleta dreta. Punta. Resituació i estirar-se cap al dibuix d'un bidit picat (?). Pujar peus. Mantel d'esquerra, romo de dreta, peus de creure-s'ho. Canto bo a dalt (4-5m.). "No tot allò que brilla és or!" Sit, 6C?

Al Dreamtime, he afegit una línia a l'esquerra de George Clooney: " Brad Petit" 5C?. M'ha recordat una mica a la mítica Brad Pitt que he vist als video del Peak. Finalment, a la roca del mig he trobat una bona línia dura rotllo "El Patronato de la Esclavitud": romos, talons i canto petit. De moment té massa pols... sembla dura, dura. Si la faig serà l'"Elixir de la joventut".

Salut
pd. i pel que fa a l'"Ós" estic a punt de sobreviure a la seva abraçada: només cal aguantar la regleta final després de tota l'excursió... "Qualsevol nit pot sortir el sol...".

Una Realitat (massa) a part

Són les 5 p.m. És tard i ja no aniré a Calella. El meu fanatisme m'encén i decideixo anar a Can Boquet a fer una night (frigo) session. Els dits ploren per tocar granit...
M'acosto a les Roques de l'Ignasi, hi tinc projectes... Vaig a la fissura "Una Realitat a part" i la meva perplexitat és majúscula: el bloc s'ha desplaçat i la fissura s'ha transformat en una xemeneia-ramonage, ha desaparegut una línia única a Can Boquet. Com a contrapartida han aparegut 4 línies noves, dues de molt bones!
Finalment, he baixat al bloc mestre que rebatejo com el de "Pura Vida", ja que en Kueka, el primer (i únic?) en fer el bloc, sempre li diu així.

Detallo la feina feta i la que queda per fer:
Roca "Una Realitat (massa) a part":
"Una Realitat (massa) a part". Xemeneia guarrilla, per destrepar. 4?
"Las enseñanzas de Don Juan". Esperó alt amb canto i sortida de sostre. Línia molt bona, única en el seu grau. 5?, sit.
"Relatos de Poder". Sortida de sostre, físic. Al final, placa fàcil. Moviment guapos sobre roca no molt bona. A la dreta del tot. 6C+?, sit.
"El fuego interno". Darrera. 5+?, sit.
"El Viaje a Ixtlán". Esperó alt amb sortida trepidant sobre canto petit. Proj. No és difícil, però de nit i sol...

Roca "Pura Vida"
"Pura Vidilla". A l'esquerra, sortint per pura vida (nº 1). 6B? Taló i cantos petits. Dinàmic a mà esquerra, remontada i buscar la sortida a la dreta. És la línia nº 2. Bona.




Salut

La tortuga del Johnny Dawes

Aquesta tarda, les puntes dels dits cantaven de pur nervi i alegria...feia temps que no acariciaven el granit de Can Boquet. Aquesta tarda, ha estat el moment de retrobar-se. L'objectiu: un bloc nou (?) molt semblant a les "Tortugues" a prop del Johnny Dawes. De moment han sortit tres línies i n'hi ha una més que ja caurà. A més, hi ha espai per una línia futurista.

Aquí una foto amb les línies:


1- Sostret (sit, 5)
2- Eleutheria (sit, 6C?)Trave de romos i regletes petites sobre peus petits.
3- Eleutheria directa (6B?) Invertit guapíssim sobre peu petit. Dinàmic a canto bo.

Que les disfruteu... Salut

pd..
"My life is perfect
Because I accept it as it is
The sunshine is shining
Because it is what it is

What a beautiful feeling it's bringing
All the birds in the sky are singing
(...)" Eleutheria, Lenny Kravitz

Filosofia i Boulder a la Cova del Còdol

Divendres tarda. En Crespo i Jo enfilem cap a la Comarca. Un rierol, protegit per una vegetació ufanosa, ens dóna la benvinguda. La temperatura no és la ideal però és suficient. Arribem a la Cova del Còdol i comença la festa.
Encadenem Somni de Primavera, amb un bo i bonic llançament. Passem a La Cova dels Somnis. Amb això que apareix en Güllich. Més tard arriba en Ferran , amb una destral al sarró: ve d'una sortida de prospecció... Comencem a parlar: que si les ressenyes, que si la massificació, repassem els blocs clàssics i bonics de Can Boquet i passem una bona estona xerrant. Li deixem uns gats i seguim provant la Cova dels Somnis, en Crespo s'endú les dues versions. Jo, la menys difícil.
Cap a les 9, en Ferran se'n va. Nosaltres ens hem escalfat i passem a un projecte que ens ha explicat en Ferran: talons, regletes ínfimes forats, mantels de sortida... en un moment de deliri oníric netegem la sortida: ens veiem a dalt... Ens queda només un pas i sortim. Malgrat això, les forces van desapareixent... queda per un altre dia. Recollim, el rellotge marca les 22:38. Els frontals fa estona que són encesos...

Salut
pd. un cop més, i ja en són molts, gràcies.

el montseny. capítol 1

matinal express al montseny. Després de molt de temps de voler acostar-me a aquesta zona, avui les circumstàncies i el dia han acompanyat: solet, fresqueta... En kueka, encès com sempre, m'ha passejat per diferents blocs. Dels que hem provat a destacar una línia dura i fina del bloc La Placa i les diferents línies del bloc del Camí (també un línia molt dura de la qual jo no he pogut ni aixecar el cul, cosa que tampoc vol dir gairebé res...).
En Kueka entrant a la "Directa Kueka",


Et moi même llepant a la mateixa línia...


Salut

PD. Gràcies Ferran per fer més fàcil que els altres coneguem aquesta, i d'altres, zones.

les pluges de la moreneta

fa temps que no escric res... Després d'un mes de pluges, bona part dels projectes han hagut d'esperar. Però com les línies que volia treballar aviat quedaran en terra de mosquits, avanço algunes fotos del que seran la nova versió de les ressenyes del dispers sector de les roques de l'ignasi...

fisura, que no és nova però és guapa (5 ?,sit). Molt a prop del "bloc mestre", al centre del sector.


Bloc mestre (7b, o més. sit, per encadenar, 8è? Graus d'en Kueka) i a l'esquerra projecte (dur...).


Big calm (per encadenar. deu rondar 7a). A la dreta del bloc mestre.

A veure si algú s'anima, salut.

El Racó (tranquil) dels Capellans

Dissabte tarda. Dinar a la casa de la muntanyeta de la "Tia (de la meva dona) Conxita". Entrants, vermut. Paella, cervesa. Postres, Cava.
Amb aquest estat nutritiu m'escapo a les cinc cap el preciós racó dels capellans. Allà, l'ombra i el corrent d'aire del fons del barranc m'acompanyen. Uns blocs d'un magnífic i abrasiu calcari m'esperen en un entorn selvatge. El meu ego rep una bona patada al cul. Després de rondar una mica, el meu cap demostra un excés de seny i falta de valor davant algunes caigudes un pèl dures. Això sí m'enduc l'extraordinari "Arqueos en la Mente". Intento l'entrada assegut però no hi arribo (?). Abans d'anar-me'n, provo "Tio Moñas", 6A. Doncs això, avui estic una mica "moñas". Em baixo.
Me'n vaig, però hi tornaré. S'ho val. Més informació al blog de Tresrastas


Salut